Per a què serveix un balcó?

 

Sembla que els balcons es van concebre per mirar a fora des de dins, però avui es fan servir també per ser mirat a dins, des de fora; ben endins, al cor dels habitants de l’immoble. A Barcelona, avui els balcons serveixen per a expressar desigs o per mostrar la identitat dels que viuen dins l’edifici.

 

En altre temps els balcons també havien servit per al diàleg dels amants. Quan parlem de balcons de seguida pensem en la trobada entre Romeu i Julieta, ella dalt del balcó, mostrant-se lluminosa a l’amant furtiu, parlant-li d’esquena a la família repressora; ell a baix, massa lluny de l’estimada. Romeu, a més d’enlluernat per la bellesa de Julieta, encegat de desig, també havia de fer l’esforç de mirar enlaire.

 

El compromís dalt del balcó no és inferior que a peu de carrer, però la democràcia, des dels grecs, necessita el carrer, la plaça, l’àgora. Convé baixar els anhels del balcó perquè, a més, des del carrer mirar els balcons castiga les cervicals.

 

Ah, Barcelona! Podria ser la ciutat de mil-i-un balcons. Hi són diversos, els balcons, les tribunes, les finestres i altres obertures… com són diversos els anhels de les persones que viuen als pisos i les cases. L’expressió dels anhels, dels desigs, de la voluntat de millorar la realitat sols és possible si hi ha llibertat. Cal que la llibertat, la baixem al carrer, encara que també l’exhibim als balcons. Doncs això, balcons de llibertat.

 

Barcelona, 10 de setembre de 2012

Text: Pere Torra Pla

 

COMPRA EL LLIBRE

L'11 de setembre de 2012 els balcons de Barcelona es van omplir de banderes. Vaig recórrer gran part de la ciutat fotografiant els seus balcons. Vaig publicar les fotografies digitalment acompanyades d'un text de Pere Torra, en el que es preguntava de què serveix un balcó.

 

5 anys més tard, l'11 de setembre de 2017, les fotografies han pres una altra dimensió i per aquest motiu les he ajuntat totes per primera vegada en un llibre. Amb un nou text de Pere Torra en el qual es planteja què ha passat durant aquests 5 anys.

Fotografies:

Marçal Morell Torra

Textos:

Pere Torra Pla

 

Balcons de Llibertat

(Barcelona setembre 2012)

 

Primera edició: Setembre del 2017

5 ANYS DESPRÉS...

 

 

Balcons de llibretat, encara!

 

Fa cinc anys vam descobrir un nou ús col·lectiu de balcons, finestres i altres obertures dels edificis de la nostra ciutat. Hem balconejat banderes, sobretot la de quatre barres amb l’estel, dia i nit. Algunes s’han fet malbé i ha calgut substituir-les per unes de noves. D’altres banderes romanen, potser descolorides pel sol, el vent i algun plugim. Aquestes darreres han adquirit una pàtina, una nova pell, indefinida, resistent, perdurable. Si fossin americanes, podrien ser obra de Jasper Johns i les desarien al MoMA de Nova York, a prop d’aquella famosa imatge d’or de Marilyn Monroe que Andy Warhol li va dedicar poc després de morir. Per cert, encara ressonen les paraules del crític obtús que demanava a Johns: “Això és una bandera o una pintura?”

 

Però tornem a sortir al balcó!

El balcó fa més gran l’interior de la llar, ajuda a ventilar les cambres i les obre cap a l’exterior; s’hi poden guardar bicicletes; s’hi pot seure a xerrar, a mirar o a xafardejar; s’hi poden tenir plantes, la gàbia d’un canari, o fins i tot, conrear un petit hortet. Si voleu, també podeu fer cas a aquell cantant galàctic que ens empenyia a “fer la primera comunió al balcó, disfressades de cavall.” Segurament devia ser perquè el balcó, encara que sigui un espai força reduït, suggereix llibertat.

 

Els grecs fa més de 2.000 anys ja havien inventat els balcons, però, curiosament, la paraula balcó, la vam manllevar de l’italià, que, al seu torn, la va prendre del longobard (avui en alemany encara diuen balkon). Ens vénen tantes coses dels grecs! Al capdavall, ells també van idear la democràcia.

 

Parlant de democràcia i anhels de llibertat, de seguida ens ve una imatge molt famosa que aplega ambdues coses dalt d’un balcó. La de Francesc Macià al balcó del Palau de la Generalitat proclamant la República catalana, un acte coratjós de gran transcendència històrica que ens ha portat fins on som avui.

 

Fa cinc anys parlàvem de balcons que expressaven anhels i els anhels no es poden anul·lar perquè, com tots nosaltres, estan fets del mateix material de què estan fets els somnis.

 

—Balcons de llibertat, encara?

—I tant! I encara més balcons i encara més llibertat!

 

Barcelona, 11 de setembre de 2017

 

RELATED PROJECTS

HELLO! ARE YOU LOST BARCELONA?

VIEW PROJECT

PULPOPOP

VIEW PROJECT