La Llegenda
El verdader origen de la Ratafia
Hi havia una vegada un poblet amb un castell al cim de la muntanya. En Panxo, l’amo del bar de la plaça d’aquest poblet, tenia un lloro que de tant en tant cantava “tensfoc tensfoc” perquè ho havia sentit a dir als clients del bar. Un dia, quan en Panxo tornava cap a casa muntat dalt la seva mula, el lloro va començar a cantar “tensfoc, tensfoc”. De sobte, la mula llançà un raig de foc que va començar a cremar la muntanya del castell.
Per sort, una àliga que sempre volava per les muntanyes ho va veure i escopí el seu líquid màgic. A dintre del porró d’en Lluís, el líquid màgic va començar a macerar i al passar per la panxa d’en Salvi va quedar ben filtrat. I gràcies al líquid màgic de l’àliga, al porró d’en Lluís i a la pixera d’en Salvi el foc es va apagar.
Al cap d’uns dies es va crear una riera que baixava del castell fins a la plaça, amb un beuratge que va fer content a tot el poble. L’anomenaren Ratafia, la beguda que va salvar el bosc.
